Ruta literària: El nostre cant a València. Els nostres clàssics del segle XV. - Colegio El Pilar
68906
post-template-default,single,single-post,postid-68906,single-format-standard,bridge-core-2.5.9,qode-social-login-2.0.1,qode-membership-navigation-over-title,qode-news-2.0.1,qode-quick-links-2.0,qode-lms-2.0.1,qode-page-transition-enabled,ajax_updown_fade,page_not_loaded,qode-page-loading-effect-enabled,, vertical_menu_transparency vertical_menu_transparency_on,side_menu_slide_from_right,qode_popup_menu_text_scaledown,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,qode-overridden-elementors-fonts,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-24.4,qode-theme-bridge,qode_advanced_footer_responsive_768,bridge-child,wpb-js-composer js-comp-ver-6.9.0,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-63899

Ruta literària: El nostre cant a València. Els nostres clàssics del segle XV.

«El nostre cant a València» és el títol sota el qual recorrem els principals carrers i edificis de la Ciutat Vella amb els alumnes de 1r de batxillerat. Es tracta d’un passeig que ens acosta als clàssics valencians més reeixits estudiats al llarg del curs. Amb l’únic pretext de fer-los més nostres, els recordem en diversos llocs emblemàtics que d’una manera o d’altra els vinculen.

Les Torres de Serrans ens suggerixen la fortalesa i bel.licisme de Jaume I i els seus hòmens; al llarg del carrer de Cavallers, trobem palaus i cases senyorials que ens reporten a l’ambient del Tirant, o que ens transporten a l’aristocràcia de la qual formava part Roís de Corella.

A l’Església de Sant Nicolau descobrim un Sant Vicent solemne, que amb l’índex en alt ens recorda el necessari ‘temor de Déu‘ per a la salvació de l’ànima. I una curiositat: sabeu qui va documentar l’obra d’aquesta església, així com algun fet miraculós que hi va ocórrer? Doncs Jaume Roig, l’autor de l’Espill, màxim representant de la sàtira misògina. Hem estat al carrer dels Cordellats, on va viure, i també ahí hem fet esment de Sor Isabel de Villena, amb qui per raons diverses va tindre una estreta relació.

A la Seu hem visitat la tomba d’Ausiàs March, i ens hem preguntat si ja descansa o si mort, encara continua estimant; hem estat, com diu Estellés, ‘Ací’ on va viure i ‘ací‘ on jeu per a tota l’eternitat, l’amador per excel.lència, patidor universal per amor.

I finalment, ens hem endinsat sota el cel petri de la Llotja, on les columnes han sigut testimonis d’importants transaccions financeres en què els diners anaven i venien en l’època més esplendorosa de la ciutat. En aquest espai, hem llegit i comentat l’Elogi dels diners, d’Anselm Turmeda, i hem pogut observar com continua fent el mateix efecte en les persones malgrat el temps que ha passat.

Tanquem d’aquesta manera el cicle de la literatura del Segle d’Or, agraïts pel que ens ha regalat la història, contents d’haver-ho gaudit i satisfets per les experiències que ens ha proporcionat.

Assignatura: Valencià, llengua i literatura. Departament de Lenguas

Els alumnes de 1er Batxillerat a la Porta dels Serrans
Coneguent el nostre Segle d'Or